Modificació de les successions i els testaments a Catalunya


 

A partir de l’ 1 de gener de 2009, entra en vigor la llei 10/2008, que vindrà a regular el fet successori a Catalunya, derogant la legislació anterior en la matèria.

Son nombroses les novetats que s’introdueixen, però les mes destacades son les següents:

En primer lloc, la equiparació legal entre els matrimonis i les parelles de fet, als efectes dels drets successoris.

En segon lloc, la llei declara que els qui hagin estat condemnats per un delicte de violència domèstica o impagament de pensions no podran succeïr en l’herència de la víctima d’aquests delictes.

Quant el testador hagi estat incapacitat judicialment, podrà testar sempre que dos facultatius certifiquin davant el Notari que té capacitat per testar. Si no està incapacitat, el Notari també podrà exigir la presència d’aquests facultatius, si ho considera oportú.

Especialment important per les novetats que introdueix és la regulació dels pactes successoris, que permeten designar el futur hereu de forma contractual. Aquests pactes els poden signar, en escritpura pública, els cònjuges, els membres d’una parella del fet, o determinats familiars.

La designa d’hereu es pot subjectar a determinades càrregues, com per exemple, l’obligació de tenir cura i atenció d’una persona. També pot tenir com a finalitat mantenir o continuar l’empresa familiar.

Aquests contractes successoris poden preveure clàusules de revocació per incompliment de les càrregues previstes.

En matèria de successió intestada – és a dir, quan no existeix testament – es reforça la posició del cònjuge vidu o parella de fet , de manera que pot optar entre l’usdefruit universal de tota l’herència o l’usdefruit de l’habitatge familiar més una quarta part alíquota de l’herència. Tant en un cas com en l’altre, l’usdefruit esdevé vitalici i no s’extingeix per contreure un nou matrimoni o per conviure amb una altra parella.

També es reforça la posició del cònjuge vidu o de la parella de fet en el cas de la successió testada. En aquest cas, té dret a la quarta vidual que, amb el límit màxim d’una quarta part de l’herència, es ve a configurar com un dret d’aliments que serveix per a satisfer les necessitats bàsiques del cònjuge vidu, tenint en compte els mateixos paràmetres de la pensió compensatòria en els casos de divorci. Es preten evitar el greuge que pateix el cònjuge vidu, de manera que quedi en una situació econòmica pitjor de la que podria haver gaudit si el matrimoni s’hagués disolt per divorci.

Finalment, cal destacar que es suprimeix la institució de la reserva legal, que obligava al cònjuge vidu a reservar en favor dels fills comuns amb el seu consort difunt, els béns obtinguts d’aquest, quan el cònjuge supervivent contreia noves nupcies, tenia un fill no matrimonial o n’adoptava un. La nova normativa evita la discriminació dels fills nascuts de posteriors unions de parella.

 

Vist: 2428